.jpg)
TEMES DE L’ OBRA DE IBN ARABI
Les obres que he escrit mai han tingut una sèrie d’objectius, com les d’altres escriptors. Els espurnejos de inspiració divina acostumaven a sobrevenir-me sobtadament i quasi em desbordaven, de manera que jo només podia expressar-los posant sobre el paper allò que em revelaven. Si les meves obres mostren qualsevol forma de composició, tal forma és involuntària. Per ordre de Déu vaig escriure algunes obres que m’arribaren mentre dormia o mitjançant una revelació mística…
En termes generals, les obres de Ibn Arabi estan relacionades amb la realitat divina i amb l’experiència que els éssers humans tenen d’ ella. A la cita anterior, l’autor insisteix en què allò que va escriure no va ser una iniciativa personal. Pot dir-se que les idees que transmet no poden reduir-se a un sistema i que, en aquest sentit, no hi ha una manera definitiva de seleccionar i abordar els temes que es plasmen en les seves obres.
S’han fet molts estudis i comentaris sobre la seva obra des de l’època del gran deixeble de Ibn Arabi, Sadr ad-Din Qunawi, que va respondre a les demandes d’ajut de la gent que volia comprendre l’obra de Ibn Arabi Fusûs al-hikam (Els encastos de les savieses). Un excel·lent exemple n’és la introducció a una traducció otomana del segle XVIII d’aquesta obra, traduïda a l’anglès per Bulent Rauf. Aquesta introducció té dotze seccions anomenades 'orígens' (usûl), algunes d’ elles son, per exemple: Origen tercer que explica els Noms i Qualitats de Deu, quart Origen que tracta sobre al-a'yân at-tâbita (entitats immutables), l’ Origen del número deu és una explicació sobre el fet que l’ estació de l’Amor és més gran que qualsevol altra estació.
En el segle XX, William Chittick ha publicat dos grans estudis basats en seleccions de al-Futûhât al-makkiyya (Les il·luminacions de La Meca), una obra que sovint ha estat citada pels estudiosos, però que no ha donat lloc a molts comentaris. Aquests estudis son una investigació de certes àrees o aspectes de Futûhât i un intent de transmetre els temes que recorren l’ obra en paraules del propi Ibn Arabi. En aquests llibres, va organitzar els fragments sota sis títols: els noms de Déu, l’ existència i la inexistència, la transcendència i la immanència, els modes del coneixement, la perfecció humana i el barzaj o 'istme'.
Potser el més important a dir és que encara que existeixen temes clars, recognoscibles, que recorren totes les obres de Ibn Arabi, la seva varietat és interminable, sobre tot si se’ls considera en profunditat.
