.jpg)
Després de Ibn Arabi
Després de la seva mort l’any 1240, les obres de Ibn Arabi i els seus ensenyaments es van difondre ràpidament per tot el mon islàmic. Un personatge fonamental en aquest procés fou Sadr ad-Din Qunawi, el seu deixeble més destacat, a qui Ibn Arabi va llegar la seva col·lecció particular de llibres. Sadr ad-Din va escriure tant en àrab com en persa i va atraure a un grup de deixebles molt influents de Konya (Iconio), a la Turquia selyúcida, on visqué al mateix temps que Mawlana Yalal ad-Din Rumi, autor del conegut Matnawî que pot llegir-se en espanyol en vàries versions.
Les obres de Ibn Arabi han estat molt influents, sobre tot entre les elits i les tarîqa-s o agrupacions sufís. Tot i que el seu nom era molt conegut, només unes poques persones van poder llegir els seus llibres de forma directa, però moltes de les seves idees, en canvi, van arribar a la resta de la gent a través dels sufís i de la poesia popular.
Fins ara, els estudis sobre la influència de Ibn Arabi han tingut un abast limitat a determinades èpoques o regions, ja que qualsevol estudi exhaustiu hauria de tenir en compte la història intel·lectual de l’ Islam a través de tot el mon musulmà.
No és fàcil determinar l’ impacte de Ibn Arabi fora dels països històricament musulmans. Miguel Asín Palacios, el pioner europeu en aquest camp, va començar a escriure sobre el mestre andalusí a finals del segle XIX i va causar un gran rebombori als anys 20 quan va proposar que Dante s’havia inspirat en les obres de Ibn Arabi i altres fonts islàmiques a l’hora de concebre la Divina Comèdia. Així doncs, els orientalistes començaren a estudiar la obra de Ibn Arabi relativament tard i, en general, la primera reacció era freqüentment de frustració davant la dificultat de desentranyar les seves claus. La primera obra que es va traduir a l’anglès va aparèixer el 1911. El reconeixement de la profunditat i riquesa dels seus escrits s’ha estès a un nou públic durant el segle passat, cosa que ha succeït més intensament des dels anys 70. Al mateix temps, hi ha hagut un gran ressorgiment de l’ interès cap a les seves obres en el mon islàmic, com reflecteix el número creixent de publicacions disponibles en àrab, turc, o persa, entre d’altres.
